LYRICS

MBAHAR ··· مبحّر

No soc d’aquí, tampoc soc d’allà
asfixiat, tancat per les dues bandes
No soc d’aquí, tampoc soc d’allà
asfixiat, tancat per les dues bandes
expliqueu-me, que està passant
expliqueu-me que està passant
Perdut, on estan les portes
he vingut, obriu els camins
no m’enfonseu, busco el meu lloc
tinc cultura, confieu en mi
Expliqueu-me, que està passant
expliqueu-me que està passant
Això és un malson o realitat?
No recordo la dolça infància
contesta’m, tu què en saps?
de buscar un lloc per només viure en pau
No estic tranquil,
aquí o allà, on és casa meva?
Obriu el camí, deixeu-me passar
Perdut, on estan les portes
he vingut, obriu els camins
no m’enfonseu, busco el meu lloc
tinc cultura, confieu en mi.

– Massinissa Aït-Ahmed –

MAZAL MACHYIN ··· مزال ماشيين

Sortirem cada divendres,
Ningú ens ho negarà.
Salut a tothom
Vingudes i vinguts d’arreu.
Sortirem cada divendres
homes i dones,
vine, no et quedis parat,
viu aquesta història.
Sortirem cada divendres
ningú ens ho negarà.
Encara estan asseguts,
encara governant,
encara volen més,
i la gent no us vol fora
Encara estem en peu,
encara serem més,
caminarem
la nostra força és la joventut.
El carrer s’ha llevat avui,
amb crits de llibertat,
no pararem de sortir els divendres,
és la revolució dels somriures.

– Yacine Belahcene | Massinissa Aït-Ahmed –

FATHO EL BIBAN ··· ‫ فتحو البيبان‬

Obriu el vostre cor obriu els ulls,
obriu la ment obriu els braços,
així reconstruirem junts el pou
i per fi, l’omplirem de pau
Obriu el vostre cor,
obriu les portes
obriu el vostre cor,
obriu les portes
La veritat no està tot en la bellesa
La veritat no està tot en la religió
Hi ha dies que hi ha i dies que no raja ni aigua
I sentiu cada cop que no toqueu els peus a terra
Cambrer, ja saps el que m’has de servir
Creieu en la vostra paraula i allunyeu-vos del sistema
La vostra ànima està trista i que il·lumina el front
Obriu les portes i obriu els cors tristos
Som el poble
volem existir
deixeu-nos passar
torneu-nos les claus de la llibertat
tot junts ho arreglarem
el camí serà llarg
però ho aconseguirem.

– Yacine Belahcene –

IDURAR

Batega el cor de la terra
Injusta és una guerra
Observo de lluny la tempesta
Ones de sang de desesperança.
Muralles maten persones
asfixiades un munt de vides
No s’obliden les històries
encallats en els desastres
Han hagut de marxar, no m’ho crec
muntanyes!, vosaltres sabeu
el passat dels nostres avis,
i dels nostres pares
No vull correr, per no caure
vull viure, sense mentida
no tinc fe, i m’hi sento bé
vull aprendre, per defendre’m
Néixer no és una elecció
tinc dret a no ser ficció
Fer-me escoltar sense por
la meva vida la trio jo
Han hagut de marxar, no m’ho crec
muntanyes!, vosaltres sabeu
el passat dels nostres avis,
i dels nostres pares
Deixa el poble decidir,
deixa el jove viure,
deixa, la noia estimar
deixa la ment volar
Han hagut de marxar, no m’ho crec
muntanyes!, vosaltres sabeu
el passat de les nostres àvies i els nostres i avis,
i de les nostres mares i els nostres i pares.

– Yacine Belahcene | Massinissa Aït-Ahmed –

AH LALA

Sortim volant
Visats cremats
No hi ha res igual
El món ja no és suau
Cultures denegades
Morir d’un infart
Tots som germans
Tot és un engany
Sortir d’un impàs
A tot arreu hi ha sang
s’escapa de les mans
què ens està passant?
No tenim papers
tots som il·legals
creuant els mars
i senyals de fars
Morir de fam
la terra és abundant
només per uns quants
repartim els guanys
Guerra negoci
Soldat ranci
mata en silenci
res fictici
QUÈ ENS ESTÀ PASSANT
TOT ÉS UN ENGANY

– Yacine Belahcene –

SAHRANA MAAC ··· صهرانة معاك

Porto la flama d’un amor incurable,
recordo, les nits interminables
els dos desperts, amb cafè i instruments.
No puc més, d’aquells que parlen
No puc més, de ser tractada així.

– Massinissa Aït-Ahmed –

GUERRA

Guerra,
Veniu, veniu, veniu amb nosaltres
Tots junts,
contra els altres
Guerra
Veniu, veniu, veniu amb nosaltres
Tots junts,
contra els altres
Guerra
Som els bons, confieu en nosaltres
guanyarem l’enemic, són els altres
Som la gent, estarem amb nosaltres
Guanyarem l’enemic, sou vosaltres

– Dani Clavera –

 

RIMITI [SAÂDIA]

Reina del Raï, tu, Saâdia
cantes a ritme de la gasba i del gal.lal
Rimitti, font del Raï, Saâdia
sempre has cantat l’amor
Reina del Raï, tu, Saâdia
cantes a ritme de la gasba i del gal.lal
Rimitti, font del Raï, Saâdia
sempre has cantat l’amor
Des de la muntanya de Tssala
les rutes que vaig trepitjar recorden,
penoses aventures
Massa jove vaig marxar de Ghilizan,
Amb el Hamdachi vaig cantar
sense por i sense vergonya
penoses aventures
Massa jove vaig marxar de Ghilizan
Reina del Raï, tu, Saâdia
cantes a ritme de la gasba i del gal.lal
Rimitti, font del rai, Saâdia
sempre has cantat l’amor
Amb el Hamdachi vaig cantar
sense por i sense vergonya
penoses aventures
Massa jove vaig marxar de Ghilizan
És d’Algèria
amb molta força
lluitadora i revolucionària
era lliure, era ferma
ella, sempre està endavant
animava i cantava
a perdre tota virginitat
sona a l’aire la Cheikha Rimitti
l’anomenen la reina del Raï
Reina del Raï, tu, Saâdia
cantes a ritme de la gasba i del gal.lal
Rimitti, font del Raï, Saâdia
sempre has cantat l’amor.

– Yacine Belahcene | Massinissa Aït-Ahmed –

ESTELS i ESTRELLES

Entre dos rius,
Mirant les muntanyes,
he dibuixat un jardí
amb flors eternes,
ple d’arbres
amb fruites,
olor de gessamí,
i cants de caderneres.
Estirat en pau,
la ment lliure,
Desplego ales
i volo ben alt.
Apago el llum,
estels i estrelles
Marxo ben lluny
no miro enrere.
Apago el llum, estels i estrelles
Marxo ben lluny no miro enrere.
Invento paraules que sonin properes
Respiro l’aire que moguin les selles
Injecto amor que corre per les venes
Muntanyes properes que corona els riures
Apago el llum, estels i estrelles
Marxo ben lluny no miro enrere
Apago el llum, estels i estrelles
Marxo ben lluny no miro enrere.

– Yacine Belahcene –

 

RYM

Muntanya nostra
mar nostre
terra nostra
cultura nostra
Som una espècie nòmada
Viatjant de lloc en lloc
Del massís muntanyós de l’Atles
A la Barcelona mediterrània
Creixem constantment entre el fang i l’asfalt
De germana a germà pensant en un horitzó
Vivint sota un sostre alegre
Educats amb el millor que tenen
Muntanya nostra
mar nostre
terra nostra
cultura nostra
Ens han donat tot i més del que podien
Agraïts d’aquest esforç dels pares
Però a l’hora ser que no parlem
Hi han paraules que semblen prohibides
Amagant per no preocupar
un munt de sentiments que estan florint
Sembla que el somriure ens l’han amagat
Per mantenir l’honor i l’orgull.
Mantenim les dues tradicions per igual
feliços dins d’aquesta intensitat d’emocions
Muntanya nostra
mar nostre
terra nostra
cultura nostra.

– Yacine Belahcene | Massinissa Aït-Ahmed –

© 2020 Yacine Belahcene